sobirania econòmica


Infraestructures i ordenació territorial

Les infraestructures han estat un dels elements clau de les polítiques dels estats espanyol i francès al servei de la vertebració dels seus estats i els interessos de les classes dominants. Les xarxes de comunicacions, transports, energia, etc s’han construït basant-se en models radials amb centre a Madrid o París, afavorint la desvertebració nacional dels PPCC, l’agressió ambiental i desmantellament, abandó i precarietat d’alternatives econòmiques i territorials que no responguin a un model de grans infrastructures i grans centres urbans, en aquest model s’han basat des de carreteres, línies ferroviàries, de comunicacions, xarxes d’energia, aeroports etc.

Les infraestructures construïdes han afavorit a més els interessos de grups empresarials locals o multinacionals que han construït un model basat en l’espoli de la ciutadania amb peatges, en les concessions d’obra pública faraònica i innecessària, en la privatització de serveis com l’aigua i l’energia.

Per altra banda, la manca de sobirania ha fet que des dels governs espanyol i francès i des de les direccions de les companyies que controlen infraestructures privatitzades, des dels centres de gestió allunyats de cap control democràtic i del territori català,  s’hagin abandonat o obstaculitzat xarxes de comunicacions, carreteres o línies ferroviàries, alternatives energètiques, necessàries per a la vertebració i equilibri territorial, per a la sobirania energètica i sostenibles ambientalment. S’han construït línies de tren d’alta velocitat per unir València i Madrid i Barcelona i Madrid, creant un model de dependència cap al centre polític i econòmic de l’estat, mentre s’impedeix el transport i comunicació eficient entre les capitals catalanes, s’han impulsat línies de molt alta tensió a través del nostre territori que només tenen per objectiu el transport de l’energia altament contaminant i insostenible  com la d’origen nuclear entre els estats espanyol i francès per grans autopistes elèctriques, mentre s’han reduït les inversions per al manteniment de les infraestructures en àmplies zones, com les que provocaren les apagades massives en moltes comarques i ciutats, com les que suposen pèrdues milionàries en la xarxa d’aigua (que després cobren les mateixes empreses que la privatitzen i la proveeixen).

Necessitem la sobirania econòmica per a construir infaestructures necessàries per als i les catalanes, per a construir una xarxa de transport públic eficaç i que respongui a les necessitats de la ciutadania. Cal recuperar el control públic català de totes les infraestructures privatitzades, perquè estiguin al servei dels i les catalanes. Les infraestructures no han de ser més eines d’espoli i de drenatge cap a mans privades i foranes, sinó una xarxa que garanateixi el benestar col·lectiu, un model econòmic productiu, socialment i ambientalment sostenible, equilibrat territorialment.